GUASCH ARCAS, POL
Pol Guasch i Arcas (Tarragona, 1997)
A cavall entre Tarragona i Barcelona, llegeix com exposa la violència Mouawad, com fa lengany Ferrater, i semmiralla, esbiaixat, en la teoria de Cixous, en la manera com entén el fet descriure des del cos. Es va graduar en Estudis Literaris, e´s ma`ster en Construccio´ i Represen-tacio´ dIdentitats Culturals (UB), aixi´ com en el Programa dEstudis Independents del Museu dArt Contemporani de Barcelona. Forma part de la productora cultural La Sullivan. Ha estat professor associat de literatura i cri´tica de la cultura a la UB i ac- tualment investiga sobre teoria i literatura contempora`nies al Kings College de Lon-dres, amb una beca. E´s autor dels llibres de poesia Tanta gana (Premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (Premi Lo´pez-Pico´ 2020), i de la novel·la Napalm al cor (Premi Llibres Anagrama 2021).
El seu atreviment és el duna veu que es planteja el risc no com una opció sinó com una necessitat imperiosa. Per aquest motiu, els seus versos en esqueix sobren en una ferida mòrbida molt propera als versos trencats de Lispector. Daquestes veus i daquests territoris viscerals parteix el seu primer llibre, Tanta gana, entranyes dun subjecte atònit que rau enmig duna cruïlla, amb els ulls i les mans obertes, rebuscant en les butxaques quina és la manera de dir els mots silents que bramen ben endins.
Tanta gana
és un cim gramatical
en la tartera del desig
shi escolen pedres, una allau
de roca mare / i jo surant.
granissa esllanguida
en una vall / i jo surant:
un cos làbil que es candeix.
